Una mà amb tres funcions diferents
La mà de l’Iguanodon és un dels dissenys més curiosos del Cretaci, perquè els cinc dits feien tres feines diferents.
El polze era el famós esperó: una punta cònica, massissa i fixa que no es podia doblegar. Potser servia per defensar-se dels depredadors o com a eina per rompre llavors i fruits durs.
Els tres dits centrals acabaven en peülles i suportaven el pes de l’animal quan caminava de quatre grapes.
El cinquè dit era llarg, flexible i prènsil. Estava separat dels altres i es podia corbar per agafar objectes. Un dit per subjectar, tres per caminar i un per punxar, tot a la mateixa mà.
Com mastegava abans que existís la masticació
Mastegar de debò, triturar el menjar amb moviments laterals, és una acció que associam als mamífers. Els rèptils normalment només poden obrir i tancar la mandíbula.
L’Iguanodon va resoldre el problema d’una altra manera. El crani tenia una articulació flexible entre els ossos de la cara. Quan tancava la boca, les mandíbules superiors s’obrien lleugerament cap als costats. Aquest petit desplaçament feia que les dents de dalt fregassin les de baix amb un moviment de molta.
El mecanisme s’anomena pleurocinesi i ajuda a explicar l’èxit dels ornitòpodes. Els permetia aprofitar plantes dures que altres herbívors no podien processar bé. D’aquest llinatge varen sorgir després els hadrosaures, els dinosaures més abundants del final del Cretaci.
L’Iguanodon de Dinosaurland
Al parc hi ha un Iguanodon a mida real. És un dels models que millor permeten entendre l’escala d’aquests animals: no impressiona per les dents, sinó per la mida d’un dinosaure que només menjava plantes.
És interessant veure’l al costat dels seus parents. L’Ouranosaurus és un iguanodonti proper amb una vela a l’esquena que l’Iguanodon no tenia. El Parasaurolophus i el Tsintaosaurus són hadrosaures, el grup que va sorgir d’aquest llinatge i en va heretar la manera de mastegar. El Triceratops mostra l’altra gran branca dels ornitisquis.
El trobaràs en un recorregut exterior entre pins, a Porto Cristo, Mallorca, amb més de 100 dinosaures a mida real d’unes 40 espècies. Molts són animatrònics: es mouen i fan sons quan t’hi acostes. Les fitxes de totes les espècies són a la secció de dinosaures.
🎟️Vine a veure l’Iguanodon de prop. Compra les entrades a tickets.dinosaurland.es i estalvia 1 € per entrada comprant en línia. Consulta les tarifes i condicions a entrades, preus i reserves i els dies d’obertura a dates i horaris.
Hi ha algun petit aficionat als dinosaures a casa? Tenim l’Iguanodon per pintar en PDF, preparat per imprimir.
Preguntes freqüents sobre l’Iguanodon
Què significa Iguanodon?
«Dent d’iguana». Gideon Mantell li va posar aquest nom el 1825 perquè les dents fòssils trobades a Sussex s’assemblaven a les d’una iguana actual, però eren molt més grosses.
Va ser l’Iguanodon el primer dinosaure descobert?
Va ser el segon a rebre un nom científic, el 1825, després del Megalosaurus el 1824. També és un dels tres gèneres, amb Megalosaurus i Hylaeosaurus, que Richard Owen va emprar per crear la paraula «Dinosauria» el 1842.
Quant feia l’Iguanodon?
Uns 10 metres de llarg i 2,7 metres d’altura al maluc, amb un pes d’entre 3 i 4,5 tones.
Per què tenia una pua al polze?
No se sap amb certesa. Podria haver servit per defensar-se dels depredadors o com a eina per rompre llavors i fruits durs. Sí que sabem que era massissa i fixa, i que no es podia doblegar.
És veritat que li varen posar el polze al nas?
Sí. Quan es va reconstruir l’animal a partir d’ossos solts, la peça cònica es va interpretar com una banya nasal. Així apareix als dinosaures de Crystal Palace, esculpits a Londres el 1854. L’error es va corregir el 1878 gràcies als esquelets complets de Bernissart.
Caminava sobre dues potes o sobre quatre?
De les dues maneres. Normalment es desplaçava de quatre grapes, però es podia alçar per arribar a branques altes, córrer o defensar-se. Les reconstruccions antigues que el mostren dret com un cangur i recolzat sobre la coa són incorrectes.
Què menjava l’Iguanodon?
Plantes: falgueres, cícades, coníferes i vegetació baixa. Les tallava amb un bec corni sense dents i les triturava amb una bateria dental de renovació contínua. Unes estructures semblants a galtes evitaven que el menjar li caigués pels costats.
On s’han trobat fòssils d’Iguanodon?
A l’Europa occidental: Bèlgica, Anglaterra, Alemanya i Espanya. La troballa més important es va fer el 1878 en una mina de carbó de Bernissart, a Bèlgica, on varen aparèixer uns 38 esquelets a 322 metres de profunditat.
Aladar, el de la pel·lícula Dinosaure, és un Iguanodon?
Sí. El protagonista de la pel·lícula de Disney de l’any 2000 és un Iguanodon, encara que la història es pren moltes llibertats: hi conviu amb espècies d’èpoques i continents que mai no varen coincidir amb ell.
Es pot veure un Iguanodon a mida real a Mallorca?
Sí. És a Dinosaurland, a Porto Cristo, dins un recorregut exterior amb més de 100 dinosaures a mida real, molts dels quals són animatrònics.
El dinosaure que ens va ensenyar a equivocar-nos
Durant seixanta anys, tothom va veure una banya on hi havia un polze. No va ser per deixadesa: amb els ossos que hi havia damunt la taula, era una conclusió raonable.
El que va canviar la història no va ser una idea millor, sinó trenta-vuit esquelets complets apareguts a tres-cents metres de profunditat en una mina belga. Per això l’Iguanodon continua sent un dels dinosaures preferits dels paleontòlegs: no tant pel que era, sinó pel que ens va ensenyar sobre com de poc sabíem.
