El Dilophosaurus Wetherilli és un dinosaure teròpode que va habitar durant el període Juràssic Inferior, fa aproximadament entre 195 i 183 milions d’anys, en el que avui és Amèrica del Nord. El seu nom, que significa “llangardaix de dues crestes”, fa referència a les dues prominents crestes arquejades que adornaven el seu crani.
Dilophosaurus
Família
Ornistiquis
Era
Juràssic d'hora, fa 190-200 milions d'anys
On va viure?
Oest dels EE. UU. i possiblement la Xina
Pes
400Kg
Alçada
1,7m
Longitud
7m
Descobriment i Investigació
Les primeres restes de Dilophosaurus van ser descobertes el 1940 al nord d’Arizona, Estats Units. Inicialment, aquests fòssils van ser assignats al gènere Megalosaurus i descrits com Megalosaurus wetherilli el 1954 pel paleontòleg Samuel P. Welles. No obstant això, el 1970, després del descobriment d’especímens addicionals que van revelar la presència de les distintives crestes cranials, Welles va establir un nou gènere, denominant-lo Dilophosaurus.
Característiques Físiques
El Dilophosaurus era un teròpode de mida mitjana, amb una longitud estimada d’uns 7 metres i un pes aproximat de 400 quilograms. Tenia una constitució esvelta i lleugera, amb un crani proporcionalment gran però delicat. El musell era estret, i la mandíbula superior presentava una curvatura o espai sota la fossa nasal. Les dues crestes arquejades del seu crani, formades per ossos nasals i lacrimals, són una de les seves característiques més distintives. Tot i que la funció exacta d’aquestes crestes és desconeguda, s’ha suggerit que podrien haver estat utilitzades per a exhibicions visuals, reconeixement d’espècie o selecció sexual.
La mandíbula del Dilophosaurus era prima i delicada en la part frontal, però més profunda en la part posterior. Les seves dents eren llargues, corbades i comprimides lateralment, amb vores serrades a tots dos costats. Les dents de la mandíbula inferior eren notablement més petites que les de la superior. El coll era llarg i les vèrtebres cervicals eren buides i lleugeres, fet que li conferia flexibilitat i agilitat. Les extremitats anteriors eren poderoses, amb un húmer llarg i prim. Les mans tenien quatre dits: el primer era curt però robust i tenia una gran urpa; els dos següents eren més llargs i prims amb urpes més petites; i el quart dit era vestigial. Les extremitats posteriors eren fortes, amb fèmurs robustos i peus dotats de grans urpes.
Dieta i Alimentació
Com a carnívor, el Dilophosaurus s’alimentava principalment d’altres animals. La seva mida i agilitat li permetien caçar preses de mida considerable, i és probable que també es nodrís de peixos i petits rèptils. L’estructura de les seves mandíbules i dents suggereix que estava adaptat per subjectar i esquinçar carn, tot i que la delicadesa del seu crani indica que podria haver evitat enfrontaments directes amb preses molt grans o perilloses.
Hàbitat i Distribució
Els fòssils de Dilophosaurus s’han trobat a la Formació Kayenta, al nord d’Arizona, la qual cosa indica que habitava el que avui és el sud-oest dels Estats Units. Durant el Juràssic Inferior, aquesta regió presentava un clima càlid i semiàrid, amb ambients que variaven des d’àrees fluvials fins a planes al·luvials. Aquest entorn hauria proporcionat una varietat d’hàbitats adequats per a un depredador com el Dilophosaurus.
Cultura Popular i Representacions Errònies
El Dilophosaurus ganó notoriedad en la cultura popular tras su aparición en la película “Parque Jurásico” de 1993. Sin embargo, la representación en la película difiere significativamente de la evidencia paleontológica. En la película, se muestra a un Dilophosaurus de pequeño tamaño, con la capacidad de desplegar un collar extensible y escupir veneno, características que no tienen respaldo científico. En realidad, el Dilophosaurus era considerablemente más grande y no hay evidencia de que poseyera un collar o la capacidad de escupir veneno.
Conclusió
El Dilophosaurus Wetherilli es un dinosaurio terópodo notable por sus distintivas crestas craneales y su papel como uno de los primeros grandes depredadores del Jurásico Inferior. Aunque persisten algunas incógnitas sobre su biología y comportamiento, los fósiles disponibles ofrecen una visión valiosa de la diversidad y evolución de los terópodos tempranos.
veure més dinosaures
planeja la teva visita
