teròpodes
Juràssic tardà, fa 150 milions d'anys
Colorado, Montana, Nou Mèxic, Oklahoma, Dakota del Sud, Utah, Wyoming.Europa (Portugal) i Àfrica
2.000Kg
5m
11m
L’Allosaurus, o al·losaure en català, va ser el gran depredador del Juràssic, setanta milions d’anys abans que aparegués el Tyrannosaurus rex.
I tenia una particularitat que gairebé ningú no conta: mossegava amb menys força que un lleó actual. La seva arma no era la potència de la mandíbula, sinó una tècnica de caça completament diferent que la paleontologia va tardar un segle a entendre.
Allosaurus significa «llangardaix diferent». El nom no fa referència al seu aspecte, sinó a les vèrtebres. Quan Othniel Charles Marsh el va descriure el 1877, li va cridar l’atenció que fossin lleugeres i buides, diferents de les de qualsevol altre rèptil conegut aleshores. D’aquí ve també el nom de l’espècie, fragilis.
Aquells buits no eren una debilitat, sinó una solució eficient: un esquelet més lleuger per a un animal que s’havia de moure de pressa, el mateix principi que avui trobam en els ocells.
Marsh el va batejar en plena Guerra dels Ossos, la rivalitat ferotge amb Edward Drinker Cope per descriure més espècies. Aquella cursa va provocar noms duplicats, errors de mètode i fins i tot fòssils dinamitats perquè no els trobàs el rival. Alhora, va treure a la llum molts dels dinosaures que coneixem avui.
Un Allosaurus adult feia entre 8,5 i 9,7 metres de llarg i pesava entre 1,7 i 2,3 tones. Els paleontòlegs n’indiquen l’altura al maluc, uns 3 metres, perquè caminava amb el cos en horitzontal i la coa estesa cap enrere com a contrapès.
Alguns exemplars excepcionals arribaven als 11 o 12 metres, tan grossos que durant un temps es va pensar que pertanyien a un altre gènere. Eren casos aïllats, no la mida habitual.
Comparat amb el Tyrannosaurus rex, que arribava als 12-13 metres i a les nou tones, l’al·losaure era més petit i molt més lleuger. Aquesta lleugeresa és la clau per entendre com caçava.
Aquí hi ha la part més sorprenent.
El 2001, un equip dirigit per Emily Rayfield va sotmetre un crani d’Allosaurus a una anàlisi d’elements finits, la mateixa tècnica que s’empra per provar ponts. El resultat va mostrar una combinació inesperada.
La seva força de mossegada era d’uns 3.500 newtons, inferior a la d’un lleó actual i molt lluny dels 35.000 estimats per al T. rex. En canvi, el crani aguantava càrregues de fins a 55.000 newtons sense rompre’s. Estava preparat per suportar quinze vegades més força de la que generaven els seus músculs.
L’explicació que encaixa millor és que no matava estrenyent, sinó colpejant. Podia obrir la boca fins a uns 80 graus i llançava la mandíbula superior cap avall contra la presa, aprofitant la musculatura del coll i el pes del cap. Les dents afilades i serrades funcionaven com la fulla d’una destral i obrien ferides llargues i profundes.
Contra un animal enorme que no podia tombar immediatament, la tàctica tenia sentit. No calia matar d’una mossegada si podia obrir ferides i esperar.
Les mans també hi ajudaven: tres dits amb urpes corbes de fins a 25 centímetres, probablement útils per aferrar-se al costat de la presa.
L’Allosaurus compartia ecosistema amb l’Stegosaurus, i els fòssils demostren que es varen enfrontar.
Una vèrtebra de la coa d’un Allosaurus té un forat amb la mateixa forma que una de les punxes de la coa d’un Stegosaurus. La ferida es va infectar i l’os mostra la reacció: l’animal va sobreviure un temps després del cop.
També hi ha plaques dorsals de Stegosaurus amb una mossegada en forma d’U que coincideix amb el musell d’un Allosaurus.
Dos animals, dues cicatrius, una escena. És un dels pocs casos en què la paleontologia permet reconstruir una trobada concreta entre dues espècies. I explica per què l’Stegosaurus duia aquella coa: funcionava.
L’Allosaurus també caçava o carronyejava sauròpodes. S’han trobat ossos de Diplodocus amb marques de les seves dents.
Era àgil per a la seva mida. Les estimacions varien segons l’estudi, però solen situar-lo al voltant dels 30-35 km/h. Són xifres calculades amb models, no mesures directes. En qualsevol cas, era més ràpid que el T. rex, que amb nou tones probablement no podia córrer.
Tenia visió binocular. Els ulls orientats cap endavant li donaven percepció de profunditat per calcular la distància d’un atac.
Sobre els ulls també tenia dues crestes òssies, semblants a petites banyes. Eren massa fràgils per lluitar i probablement servien per reconèixer-se o per al festeig. També podrien haver fet de visera contra el sol.
L’Allosaurus és el teròpode més ben conegut del Juràssic, sobretot gràcies a dues troballes.
La primera és la pedrera de Cleveland-Lloyd, a Utah, on s’han extret restes de més de 46 individus d’Allosaurus. És una xifra estranya: en un ecosistema normal hi ha moltes més preses que depredadors. La hipòtesi més acceptada parla d’una trampa natural, una zona de fang on va quedar atrapat un herbívor, que va atreure carnívors que també hi varen quedar atrapats amb el pas dels anys.
La segona és Big Al, descobert el 1991 prop de Shell, a Wyoming. L’esquelet està complet en un 95%, però es va fer famós pel seu historial clínic: dinou ossos lesionats, entre costelles rompudes, infeccions i una falange del peu molt malmesa. Era un subadult que no va acabar de créixer i probablement va morir per una d’aquelles infeccions.
Cinc anys després, el mateix equip va trobar a prop Big Al Two, encara més ben conservat. Entre tots dos han convertit l’al·losaure en el dinosaure carnívor del qual coneixem millor la biografia individual.
No tots els fòssils provenen d’Amèrica del Nord. A la regió de Lourinhã, a Portugal, s’han trobat restes descrites com una espècie pròpia, Allosaurus europaeus.
La geologia ho explica. Durant el Juràssic superior, l’Atlàntic nord tot just començava a obrir-se i la península Ibèrica encara estava connectada amb Amèrica del Nord. La fauna era molt semblant als dos costats.
Per tant, sí que hi va haver al·losaures a la península Ibèrica, a poques hores d’aquí. Ho explicam a quins dinosaures varen viure a Espanya.
És la comparació que fa tothom, però cal aclarir un fet.
No varen coincidir mai. L’Allosaurus va viure fa entre 155 i 145 milions d’anys; el T. rex, entre 68 i 66 milions. Els separen uns 80 milions d’anys, més temps del que separa el T. rex de nosaltres.
Sobre el paper, el T. rex guanyaria sense discussió: pesava quatre vegades més i tenia una mossegada deu vegades més potent. L’Allosaurus ho compensava amb agilitat, braços millors i una tècnica de tall en lloc d’esclafament. Eren dues solucions diferents al mateix problema, separades per una era.
Pots veure més comparacions a els 10 dinosaures més perillosos i quin és el dinosaure més fort de la història.
Al parc hi ha un Allosaurus a mida real. És a la zona sud, passada l’entrada a mà dreta, i és un dels primers dinosaures del recorregut.
Val la pena mirar-lo pensant en la manera com emprava el cap. No és el més gros del parc, però mostra que al Juràssic hi havia una altra manera de caçar. A pocs metres hi ha l’Stegosaurus, amb la coa que li va deixar cicatrius, i el Diplodocus, amb ossos que conserven les seves marques de dents. Un enfrontament del Juràssic a escala real en vint metres de camí.
El recorregut exterior entre pins és a Porto Cristo, Mallorca, i té més de 100 dinosaures a mida real d’unes 40 espècies. Totes les fitxes són a la secció de dinosaures.
🎟️Vine a veure l’Allosaurus de prop. Compra les entrades a tickets.dinosaurland.es i estalvia 1 € per entrada comprant en línia. Consulta entrades, preus i reserves per veure les tarifes i condicions, i dates i horaris per als dies d’obertura.
Hi ha algun petit aficionat als dinosaures a casa? Tenim l’Allosaurus per pintar en PDF, preparat per imprimir.
Què significa Allosaurus?
«Llangardaix diferent». Othniel Charles Marsh li va posar aquest nom el 1877 perquè les seves vèrtebres eren lleugeres i buides, diferents de les de qualsevol altre rèptil conegut aleshores.
Com es diu en català?
Allosaurus és el nom científic en llatí i al·losaure és la forma adaptada al català.
Quant feia l’Allosaurus?
Entre 8,5 i 9,7 metres de llarg i uns 3 metres d’altura al maluc, amb un pes d’entre 1,7 i 2,3 tones. Alguns exemplars excepcionals arribaven als 11 o 12 metres.
A quina velocitat corria?
Les estimacions el situen al voltant dels 30-35 km/h, tot i que varien segons el model. Era clarament més àgil que el T. rex, que probablement no podia córrer pel seu pes.
Quina mossegada era més forta, la de l’Allosaurus o la del T. rex?
La del T. rex, amb molta diferència. L’Allosaurus arribava a uns 3.500 newtons, menys que un lleó actual; el T. rex superava els 35.000. Però l’al·losaure no caçava estrenyent: emprava el cap com una destral.
Què menjava l’Allosaurus?
Altres dinosaures i carronya. Entre les preses documentades hi ha estegosaures i sauròpodes, amb ossos que conserven marques de les seves dents.
Qui guanyava, l’Allosaurus o l’Stegosaurus?
Els fòssils mostren que tots dos varen ferir l’altre. Una vèrtebra d’Allosaurus va ser perforada per una pua de Stegosaurus, i algunes plaques de Stegosaurus tenen mossegades d’Allosaurus.
Varen conviure l’Allosaurus i el T. rex?
No. Els separen uns 80 milions d’anys: l’Allosaurus és del Juràssic superior i el T. rex del final del Cretaci.
Hi va haver al·losaures a la península Ibèrica?
Sí. S’han trobat restes a Lourinhã, a Portugal, descrites com Allosaurus europaeus. Durant el Juràssic superior, Ibèria i Amèrica del Nord encara estaven connectades i compartien una fauna semblant.
Es pot veure un Allosaurus a mida real a Mallorca?
Sí. És a Dinosaurland, a Porto Cristo, a la zona sud del parc passada l’entrada a mà dreta, dins un recorregut amb més de 100 dinosaures.
Durant dècades, l’Allosaurus es va presentar com un T. rex petit, un esborrany del model definitiu. Va resultar ser el contrari: un animal que havia resolt el mateix problema per un altre camí, amb menys força i més tècnica.
Setanta milions d’anys abans del rei, el Juràssic ja tenia el seu. I duia una destral en lloc d’un trencanous.
planeja la teva visita
