Ornistiquios
Cretaci tardà, fa 65 milions d'anys
Colorado, Montana, Dakota del Sud, Wyoming, Alberta, Saskatchewan (Amèrica del Nord)
12.000Kg
3m
9m
El Triceratops és l’herbívor més famós de la prehistòria. El seu cap és una de les estructures més sorprenents de l’evolució: un crani de fins a dos metres i mig, gairebé un terç de tot l’animal, amb tres banyes i una gola òssia al darrere.
Per a què servia tot això? Els fòssils ens donen respostes concretes, no només hipòtesis.
No. Era exclusivament herbívor. No menjava carn ni caçava, sinó plantes baixes. Les banyes servien per defensar-se i lluitar amb altres Triceratops. El bec, semblant al d’un rapinyaire, funcionava com unes tisores de podar per tallar tiges dures.
Tenia centenars de dents planes disposades en columnes per tallar fibres vegetals. Anatomia de vaca, amb casc de guerra.
Menjava falgueres, cícades, palmeres i fulles d’arbustos. Al davant tenia un bec corni sense dents; al darrere, una bateria d’unes 800 dents que es renovaven contínuament.
No trituraven: tallaven com unes tisores. Mantenir un cos de vuit tones exigia una quantitat enorme de plantes i un recanvi dental constant. Més informació a les dents dels dinosaures i què menjaven els dinosaures.
Tenia dues banyes sobre els ulls, de gairebé un metre en els adults grans, i una de més curta sobre el nas. La gola era sòlida i sense obertures.
El 2009, l’equip d’Andrew Farke va trobar aproximadament deu vegades més lesions cranials en Triceratops que en Centrosaurus, just als punts que xocarien en enllaçar les banyes. Probablement lluitaven pel territori, la jerarquia o la parella.
S’han trobat goles i banyes amb mossegades de Tyrannosaurus rex, algunes cicatritzades. Dos arpons d’un metre orientats endavant eren un problema seriós fins i tot per a un depredador de nou tones.
La gola i les banyes també eren senyals visuals. En les cries apuntaven enrere i es corbaven endavant amb l’edat, probablement indicant maduresa.
La idea que la gola regulava la temperatura avui té poc suport: una placa òssia sòlida dissipa malament la calor.
Els cranis més grans superen els dos metres i mig. Se n’han recuperat més de cinquanta. El més gran, Big John, té un forat compatible amb la banya d’un altre Triceratops; es va subhastar a París el 2021 i va batre un rècord europeu.
Un adult feia entre 8 i 9 metres, uns 3 metres d’alçada i pesava entre 6 i 8 tones. Caminava sobre quatre potes robustes, amb una postura ampla i estable. No era ràpid, però probablement podia trotar durant trams curts.
Va viure fa entre 68 i 66 milions d’anys, al final del Cretaci, a l’oest d’Amèrica del Nord. Va ser un dels últims dinosaures i va conviure amb el T. rex. Llegeix com es van extingir els dinosaures.
Hi ha dues espècies vàlides: Triceratops horridus i Triceratops prorsus.
El 1887, Othniel Charles Marsh va atribuir dues banyes fòssils a un bisó gegant extingit, Bison alticornis. Dos anys després, amb restes més completes, va corregir l’error i va crear Triceratops horridus, «cara amb tres banyes».
El 2010, Scannella i Horner van proposar que el Torosaurus era simplement un Triceratops molt vell. Longrich i Field ho van qüestionar el 2012. Avui la majoria d’especialistes els considera dos gèneres diferents.
Aquesta trobada sí que podia passar: vivien al mateix lloc i en la mateixa època. El T. rex era més pesant i mossegava amb més força; el Triceratops tenia dues banyes llargues, una gola protectora i una postura estable. Els fòssils indiquen que tots dos van guanyar alguna vegada: hi ha mossegades que van cicatritzar.
A Dinosaurland en pots veure un a mida real. Al costat del Tyrannosaurus rex i comparat amb l’Stegosaurus, l’Ankylosaurus i el Parasaurolophus, mostra quatre estratègies: banyes, plaques, cuirassa i fugida.
El recorregut a l’aire lliure de Porto Cristo té més de 100 dinosaures a mida real d’unes 40 espècies. Molts són animatrònics. Consulta la secció de dinosaures.
🎟️Vine a veure el Triceratops de prop. Entrades a tickets.dinosaurland.es, amb 1 € de descompte per entrada en línia. Consulta preus i reserves i la guia de visita.
També tens el Triceratops per pintar, llest per imprimir.
Era carnívor o herbívor? Herbívor: només menjava plantes.
Què menjava? Falgueres, cícades, palmeres i vegetació baixa, tallades amb el bec i unes 800 dents.
Per a què servien les banyes? Per lluitar amb altres Triceratops, defensar-se i comunicar maduresa i identitat.
Quantes banyes tenia? Tres: dues de grans sobre els ulls i una de més curta al nas.
Quant feia i pesava? Entre 8 i 9 metres, uns 3 metres d’alçada i entre 6 i 8 tones.
Triceratops o Triceraptor? Triceratops. «Triceraptor» és una confusió amb els raptors carnívors.
Quan va viure? Fa entre 68 i 66 milions d’anys.
Va conviure amb el T. rex? Sí. Algunes mossegades fòssils van cicatritzar.
Per a què servia la gola? Protegia el coll, suportava impactes i funcionava com a senyal visual.
Quantes espècies hi ha? Dues: T. horridus i T. prorsus.
Realment el van confondre amb un bisó? Sí, Marsh, el 1887.
Se’n pot veure un a mida real a Mallorca? Sí, a Dinosaurland, a Porto Cristo.
El Triceratops fascina no perquè fos perillós, sinó perquè no calia que ho fos. Menjava falgueres i, tot i això, va portar durant dos milions d’anys un dels cranis més espectaculars de qualsevol animal terrestre.
La majoria de lesions del seu cap no les van causar depredadors, sinó altres Triceratops.
planeja la teva visita
